divendres, 4 de desembre de 2009

2. Cames


Tu corres. Corres a qualsevol altre lloc que no sigui aquest, al meu costat. No t’oblides d’oblidar-me. Ni del meu nom. Ni de cap dels dos que m’inventes. Però perquè t’eternitzes en mi?
Quan et mous la teva respiració accelerada et recorda al millor ritme d’un blues que mai no has arribat a sentir. Com pots recordar una cosa que mai no has percebut?

Et sents pesat i t’ajups per recollir la poca dignitat que et queda i que has deixat caure lleugerament sobre el meu cabell. Em mires, sospires, m’odies. Et miro, sospiro i t’estimo.

(La cicatriu d’una cama ressegueix amb la mirada a la cicatriu d’una barbeta desconeguda. Percep com el propietari de la cara s’acosta a ella. Amb els roig de llavis passejant per la seva pell es sent estranya. La millor sensació que ha tingut mai.)

7 comentaris:

  1. No entenc perquè fuig, darrera una cicatriu hi ha sempre una bona història. S'hauria de quedar a explicar-te com es va fer la de la cara. M'ha agradat el relat (vivència?/desig?).

    ResponSuprimeix
  2. La propietaria de la cicatriu de la cama sóc jo. La resta és un barreig d'històries certes, ficticies reals.

    Crec que fuig per por. Té por del que sent. Sent massa i això el petrifica. És injust. No trobes?

    ResponSuprimeix
  3. És injust que tingui por de sentir. D'aquí a un temps pot trobar-se mirant com es pon la Lluna mentre fa fred.
    Ningú va dir-nos que viure/estimar/sentir fos fàcil. Casualitat o no, jo també tinc una cicatriu a la barbeta :D

    ResponSuprimeix
  4. El temps, el temps...
    Això és una casualitat de les bones! No trobes?

    ResponSuprimeix
  5. Cert, com somniar algú que fa anys que no veus i trobar-te'l al cap d'uns dies o que algú et parli d'un llibre (rar, no un best-seller)i veure algú que el llegeix al metro. La cicatriu de la cama te història? xiuxiueja-li a cau d'orella.

    ResponSuprimeix
  6. Ja la sap i li agrada.
    A mi això dels somnis em passa moooolt sovint. És genial i màgic, no trobes?

    ResponSuprimeix
  7. Sííí!, és com tenir una connexió directe amb un altre món.

    ResponSuprimeix