dimecres, 23 de desembre de 2009

3. LLavis


3. Boca

Has passat davant d’una botiga plena de trastos vells, cd’s i músiques antigues, sabates trencades i vestits plens d’història. Saps? Hi has passat més d’una vegada (i de dues) per allà i de sobte ( stop!) avui t’ha recordat a ella. No conté la mateixa olor ni el mateix gust de llavis però l’instant t’ha transportat fins al dolor. Dolor tangible.

(Des de l’altra punta de la vida has fet memòria i t’has adonat que mai no seràs més que paraules envà, silencis trencadors i un adéu per sempre.
Punt i final de viure sense les s(t)eves paraules).

7 comentaris:

  1. És curiós com els paisatges/passatges quotidians ens transporten sempre als records, a voltes una olor, a voltes una llum de capvespre, a voltes el terra xop de pluja. Potser per quotidians, potser per nostres. Anar endavant significa deixar gent enrere. No sap el que es perd, uns llavis mereixen ser besats sempre.

    Pd. (Qui et fa les fotos?, en sap)

    ResponSuprimeix
  2. Sobretot si són llavis que tenen història.

    Les fotos o jo o una molt bona amiga:)

    ResponSuprimeix
  3. Per història els meus :D, Que tinguis un bon any!
    Per cert, nova imatge al perfil. M'agrada.

    ResponSuprimeix
  4. Els punts i finals sempre ens porten noves històries.
    :)

    hola memii! :D

    ResponSuprimeix
  5. ... ( no he pogut evitar-ho, sóc així de dolent)

    ResponSuprimeix
  6. La teva germana bessona fa temps que tampoc diu res. Tot bé?

    ResponSuprimeix