Recolzada a la paret observava com t’arrossegaves delicadament sobre el sòl urbà i com les passes silencioses marcaven el ritme del meu batec. Apareixies despentinat i la jaqueta repenjada sobre la teva ampla espatlla d’home bru. Se’t notava rar i jo sempre pensava que et senties així perquè mai ningú havia pujat a la teva esquena per xiuxiuejar-te alguna cosa a cau d’orella. / Ningú a part de mi.
Molt bo; espero que li agradés molt el que li vas dir a cau d'orella.
ResponElimina