diumenge, 22 de novembre de 2009

1. Esquena




Recolzada a la paret observava com t’arrossegaves delicadament sobre el sòl urbà i com les passes silencioses marcaven el ritme del meu batec. Apareixies despentinat i la jaqueta repenjada sobre la teva ampla espatlla d’home bru. Se’t notava rar i jo sempre pensava que et senties així perquè mai ningú havia pujat a la teva esquena per xiuxiuejar-te alguna cosa a cau d’orella. / Ningú a part de mi.

2 comentaris:

  1. My compliments for your blog and long life blogger to you,I encourage you to photoblog,

    http://photosphera01.spaces.live.com

    Even week another photo album

    Greetings from Italy,

    Marlow

    ResponElimina
  2. Molt bo; espero que li agradés molt el que li vas dir a cau d'orella.

    ResponElimina