La força de l'instant

3. LLavis

2009-12-23T11:43:00.000-08:00

3. Boca

Has passat davant d’una botiga plena de trastos vells, cd’s i músiques antigues, sabates trencades i vestits plens d’història. Saps? Hi has passat més d’una vegada (i de dues) per allà i de sobte ( stop!) avui t’ha recordat a ella. No conté la mateixa olor ni el mateix gust de llavis però l’instant t’ha transportat fins al dolor. Dolor tangible.

(Des de l’altra punta de la vida has fet memòria i t’has adonat que mai no seràs més que paraules envà, silencis trencadors i un adéu per sempre.
Punt i final de viure sense les s(t)eves paraules).

2. Cames

2009-12-04T15:52:00.000-08:00

Tu corres. Corres a qualsevol altre lloc que no sigui aquest, al meu costat. No t’oblides d’oblidar-me. Ni del meu nom. Ni de cap dels dos que m’inventes. Però perquè t’eternitzes en mi?
Quan et mous la teva respiració accelerada et recorda al millor ritme d’un blues que mai no has arribat a sentir. Com pots recordar una cosa que mai no has percebut?

Et sents pesat i t’ajups per recollir la poca dignitat que et queda i que has deixat caure lleugerament sobre el meu cabell. Em mires, sospires, m’odies. Et miro, sospiro i t’estimo.

(La cicatriu d’una cama ressegueix amb la mirada a la cicatriu d’una barbeta desconeguda. Percep com el propietari de la cara s’acosta a ella. Amb els roig de llavis passejant per la seva pell es sent estranya. La millor sensació que ha tingut mai.)

1. Esquena

2009-11-22T12:44:00.000-08:00

Recolzada a la paret observava com t’arrossegaves delicadament sobre el sòl urbà i com les passes silencioses marcaven el ritme del meu batec. Apareixies despentinat i la jaqueta repenjada sobre la teva ampla espatlla d’home bru. Se’t notava rar i jo sempre pensava que et senties així perquè mai ningú havia pujat a la teva esquena per xiuxiuejar-te alguna cosa a cau d’orella. / Ningú a part de mi.